Quintet Pare Aulí

HISTÒRIA DEL QUINTET INFANTIL PARE AULÍ

Seguint amb l'expansió de l'Escola, a principi del curs acadèmic 1976/77 el director, Sr. Bartomeu Artigues Febrer, decidí formar un grup reduït de cambra. 

Aquesta agrupació de nins, formada en principi per Bartomeu Artigues Febrer amb la Flauta, Pere Siquier Pons amb el clarinet i Juan Francisco Torralba amb la trompa, comencà els assatjos amb una obra de F. Guaita anomenada, "Trio". Succesivament s'hi anaren afegint Joan Oliver, també amb la flauta; Onofre Mascaró amb el clarinet i Joan M. Barceló Antúnez amb la trompa. Finalment seria un altre clarinetista en Rafel Adrover Obrador que s'incorporaria al grup formant un sextet.

Després del seu primer concert, que va tenir lloc el novembre del 1976 al col·legi Reina Sofia de s'Horta, Juan Fco.Torralba i el Sr. Artigues Febrer varen deixar el grup, quedà conformat pels que serien el seus components difinitius. Tres clarinets en sib, una trompa en mib, i una flauta componien un quintet de vent atípic.
En aquells moments era totalment impensable poder comptar amb els instruments propis d'un quintet de vent sobretot pel que fa a l'oboè i al fagot. La situació de l'estudi seriós de la música a Mallorca principalment dels instruments de vent, era pràcticament inexistent. Les bandes de música no havien sofert encara la seva important transformació que no arribaria fins entrada la dècada dels 80. Fins i tot en aquells moments ja resultava curiós poder comptar amb una trompa. La flauta i el clarinet eren instruments més habituals 

El responsable del funcionament del grup en tots els sentits, tant musical com organitzatiu, fou LLorenç Siquier Mir. Organitzava els assaigs, programava les actuacions, col·locava els faristols i acompanyava el Quintet a tots els indrets. Sense cap dubte fou l'ànima del grup.
Després d'aquella primera actuació al col·legi de S'Horta, tingueren lloc altres al col·legi Sant Alfons i al Joan Capó, així com també a l'Hogar del Pensionista, sempre a Felanitx. Seguiren altres actuacions a Lloseta, Montuïri, Campos, Alaró, Sant Llorenç, Manacor, Cala D'or, Pollença, Son Servera, Sant Joan, Petra, Puigpunyent, Lluc, etc. 

A moltes d'aquestes actuacions comptaven amb un resentador propi. Era el jove Antoni Vicens Siquier, amic dels membres del grup, que amb un text escrit per Jaume Oliver, d'Albocàsser, realitzava una simpàtica presentació del grup. 

El Quintet també realitzà nombroses actuacions amb l'Agrupació Artística de Manacor, que aleshores dirigia el mestre Rafel Nadal. Conjuntament amb el mestre Nadal al piano, acompanyaven la soprano Paula Rosselló a diverses composicions arranjades també per Rafel Nadal. 

Actuaren a l'església de Sant Magdalena de Ciutat dins el cicle Gener a Mallorca 78, que organitzava l'Ajuntament de Palma. També a Ciutat al Círculo Medina, pertanyent al Ministeri de Cultura i a diversos centres de la Tercera Edat. Dins el cicle "Música en los Múseos", oferiren una actuació al Museu de Mallorca. 

 Altres tipus de concerts de caire més particular foren: l'actuació al domicili del trompetista Maurice Andre a S'Alqueria Blanca; a l'estudi del pintor Coll Bardolet i a la cel·la de Chopin, de la Cartoixa de Valldemossa; a la inauguració d'una exposició d'aquarel·les del pintor Benjamin Smit, que en prova de gratitut pintà una aquarel·la del grup. 

Una de les fites més destacades fou la realització d'una gira per la majoria de col·legis de Palma, organitzada per Joventuts Musicals que presidia la Sra. Conxa Oliver. Es tractava de concerts pedagògics on, a més del concert el Sr. Llorenç Siquier presentava els instruments, analitzava breument les obres, parlava dels seus autors i contestava les preguntes dels alumnes. També realitzaren un viatge a Andalusia, aprofitant un viatge d'estudis del col·legi Sant Alfons de Felanitx i oferiren concerts a Cadis i Granada.
Alguns compositors realitzaren especialment per a aquesta formació, obres que volem destacar: 

-Sexteto de Bartomeu Artigues.
-Fanfare y Marcha de Miquel Asins-Arbó.
-Andantino y Allegro de Pascual Martínez.
-Hojita de Olivo de Bartomeu Oliver Martí
-Serenata de Pedro Deyá.
-Cántiga de Pere Siquier.

Com he esmentat abans, la majoria d'obres eren arrranjaments realitzats pel compositor B.Artigues Febrer. Aquest repertori incloïa més de 20 obres de diferents estils, des del Barroc fins a la música contemporània, i en podem assenyalar:

-Suite en Re m de Robert de Visé.
-Soir de Jaques Dupont.
-Serenata de Schubert.
-Danzas Cervantinas de Gaspar Sanz.
-Variaciones de J. Menéndez.
-Llevantina de V.Bou.
-Vals Lento de Chopin.
-Marxa fúnebre de la 3a sinfonia de Beethoven.
-Balada i Alborada de Joaquin Caballero.
-Fantasia de Dow Cand.
-Himne a l'Alegria de Beethoven.
-Per tu ploro de Ventura.
-Sinfonia de les joguines (Andante).
-Sinfonia núm. 40 (fragment) de Mozart.
-Sinfonia Militar de Haydn.
-Moment Musical de Schubert.
-Bolero i un poc més. Harmonitzada per B. Artigues Febrer.
Cal fer una reflexió en relació als arranjaments. Hi havia músics "puristes" que no acceptaven la interpretació d'obres amb instruments no originals que discrepaven amb altres que eren partidaris de tots tipus d'instruments. Malgrat això el resultat final fou positiu perquè donaren a conèixer moltes obres de música de cambra al poble mallorquí.

Un altre activitat important del quintet fou la vessant reivindicativa. Aprofitant moltes entrevistes que els feren, assenyalaven la manca de mitjans per a l'estudi de la música, la necessitat d'assistir a classes amb professors particulars per no haver-hi professors d'instruments de vent al Conservatori, així com l'obligació de desplaçar-se a València per examinar-se al Conservatori. Titulars com "Aquí no hay profesores", "Para examinarnos tenemos que ir a Valencia", sense cap dubte contribuïren a conscienciar els responsables polítics i musicals de l'època de la necessitat de donar cabuda al Conservatori als ensenyaments dels instruments de vent.Cal fer una reflexió en relació als arranjaments. Hi havia músics "puristes" que no acceptaven la interpretació d'obres amb instruments no originals que discrepaven amb altres que eren partidaris de tots tipus d'instruments. Malgrat això el resultat final fou positiu perquè donaren a conèixer moltes obres de música de cambra al poble mallorquí. 

Un altre activitat important del quintet fou la vessant reivindicativa. Aprofitant moltes entrevistes que els feren, assenyalaven la manca de mitjans per a l'estudi de la música, la necessitat d'assistir a classes amb professors particulars per no haver-hi professors d'instruments de vent al Conservatori, així com l'obligació de desplaçar-se a València per examinar-se al Conservatori. Titulars com "Aquí no hay profesores", "Para examinarnos tenemos que ir a Valencia", sense cap dubte contribuïren a conscienciar els responsables polítics i musicals de l'època de la necessitat de donar cabuda al Conservatori als ensenyaments dels instruments de vent.

Sensibilitzat per aquest tema, el Sr. Bernat Julià, director aleshores del Conservatori Professional de Música de la Excma. Diputación de Baleares, va organitzar el 15 de febrer de 1978 un concert del Quintet a la seu del Conservatori. Després de poc temps, el Conservatori va implantar les especialitats de vent-fusta i vent-metall. Això no vol dir que el quintet fos l'únic responsable de l'esmentada creació però hi va jugar un paper molt important. 

El grup va desaparèixer el novembre de 1979. Sense por a equivocar-nos podem dir que el quintet fou un dinamitzador de la cultura musical a les Illes, fou un punt de referència i donà a conèixer la música de cambra. També podem afirmar que el Quintet fa fer músics els seus components. Avui l'any 2002, tots els seus membres continuen relacionats amb la música...
... Al cap de 20 anys al 1998, L'Escola tornà a reorganitzar el quintet amb els seus alumnes i aquesta vegada amb la formació que li pertocava. Margalida Adrover, flauta: Apol·lònia Mª Albons, oboè; Catalina Rigo, clarinet; Margalida Fca. Mesquida, fagot; Antònia Oliver, trompa. 

El professor de trompa, Sr. Joan M. Barceló és l'encarregat de dur a terme els assajos, repertori, actuacions etc. El seu repertori és extens i variat, ha interpretat obres de l'època barroca, clàssica, òpera, jazz i fins i tot bandes de pel·lícules. També s'han hagut de fer arranjaments perquè díficilment es troben partitures com per exemple de Titànic. Música de Disney per a quintet de vent. Alguns dels arranjaments els ha fet la professora de l'Orquestra Simfònica la Sra. Kati Szentirmai. Han actuat a diferents indrets de Mallorca, Conservatori, Escola Pro-Art, Escola B. Pomar, Porto Petro, Felanitx, Cas Concos, etc. De totes maneres l'impacte socio-cultural i musical no ha estat el mateix que el d'abans, potser perquè actualment l'auditori és, més consciènt del que significa la música de cambra.
Bibliografia:
Ensenyament de la Música a Felanitx Escola Pare Aulí. Josep Prohens Julià
Centre Cultural de Felanitx.  2003

Retalls de diari de l'època: Diari de Mallorca, Última Hora,  i Baleares.
Share by: